Hola, una altra vegada! c:
Per aquesta activitat havien de fer una fotografia que expressarà el poema. Jo vaig escollir un poema de Emily Dickinson, que és una poetessa que m'agrada molt, i vaig fer una foto que expliqués sense paraules el que vaig sentir quan el vaig llegir. Per fer la foto vaig inspirar-me en el primer verso del poema.
Poema 314
L'esperança és aquesta cosa amb plomes
que es posa en l'ànima,
i entona melodies sense paraules,
i no es deté per a res,
i sona més dolça en el vendaval;
i feroç haurà de ser la tempesta
que pugui abatre a l'ocellet
que a punts ha donat abric.
L'he escoltat en la terra més freda
i en la mar més estranya;
mes mai en la inclemència
de mi ha demanat una sola engruna.
Versió A3
Comments