L'exposició organitzada pel CaixaForum va submergir-me en el món de Pixar i totes les meravelles que es creen darrere de cada pel·lícula que ens han acompanyat durant gran part de la nostra vida, però no solament va ser enriquidor poder apreciar l'art de les línies que donen vida a la nostra infància, sinó que a més, em va fer reflexionar sobre altres temes que m'agradaria tractar en aquesta entrada. T'animes a llegir-ho?
Des de l'inici estava molt emocionada per anar a aquesta exposició, no només per allò que podia aportar-me per entendre l'origen d'una de les companyies més importants dins del món de l'animació, sinó també, perquè allí dins estarien exposats dissenys i esbossos fets a mà de totes aquelles persones que creïn històries que m'han inspirat donis de molt petita (i que crec que és una cosa que no em passa solament a mi).
Recordant aquesta activitat d'una forma més general, considero que va ser molt dinàmica, senzilla i fàcil d'entendre. Sincerament, no podria seleccionar un moment preferit, ja que vaig estar molt emocionada durant tot el recorregut.
Però, més enllà d'aquesta emoció de la meva nena interior, va haver-hi un moment en el qual vaig sentir-me molt motivada, no només pels dibuixos penjats a les parets, sinó perquè en mig d'aquell recorregut vaig adonar-me de la importància que li donin els artistes de Pixar al treball en equip, a crear un ambient d'art col·lectiu per aconseguir a personatges que al final no tenen només un sol element de la persona que l'hagi proposat, sinó que acaba sent una cosa creada per la història personal de tots els integrants de l'equip. Saber que des de dins, Pixar s'encarrega que cadascun dels seus artistes puguin aportar encara que sigui un petit gra de sorra en el projecte, va fer que m'adonessi que potser aquests personatges són tan reals perquè no estan creats per una mà, sinó per moltes més que han posat la seva dedicació professional i personal en aquest personatge.
Això és una cosa que admiro molt d'aquestes persones, ja que no solament respecten i tracten als seus personatges com si fossin reals i part d'ells, sinó que també ho fan amb cadascun dels integrants del projecte que s'esforça per portar-los a la pantalla gran.
Una altra cosa que em va deixar realment meravellada era d'allò que sempre va estar i no ho havia notat fins al moment: és la manera innovadora en la qual Pixar ha aconseguit ajuntar l'art i la tecnologia per a convertir-les en una sola eina que crea mons que viuen en la nostra memòria. Com va dir John Lasseter: "L'art desafia a la tecnologia, i la tecnologia inspira a l'art. Pixar no és sobre les computadores, és sobre les persones".
Després de veure tot això vaig arribar a la conclusió de que potser, l'art és una cosa tan profundament única en cada persona, que sense adonar-nos acaba sent part de tots.
Us deixo algunes fotografies que vaig fer durant l'exposició. Bye!. c;
Comments