Benvinguts a aquesta entrada on podràs veure el meu treball inspirant-me'n les obres de la fotògrafa Cindy Sherman. Abans que siguis veient aquest treball m'agradaria que vegis l'anterior autoretrat que vaig fer, ja que comparteixen semblances i a més d'això, conten una història.
Aquí et deixo l'enllaç a l'anterior treball espero que t'agradi. c:
La fotografa referent
CindySherman és una fotògrafa i directora de cinema estatunidenc, a més de ser una de les majors representants de la fotografia de la postguerra.
A pesar que la majoria de les seves fotografies són autoretrats, ella no les considera d'aquesta forma, ja que s'utilitza a si mateixa com un mitjà per a comptar una àmplia varietat de temes que esdevenen al món contemporani. Un exemple d'això pot ser el paper de la dona en la societat o el paper de l'artista en aquesta.
Sherman va estudiar en el Col·legi Estatal de Búfal, als Estats Units i se li encunyin premis importants com el Premi internacional de la Fundació Hasselblad l'any 1999. El Praemium Imperiale l'any 2016 i el Premi Wolf en Art durant l'any passat 2020.
El meu autoretrat
Primer de tot no negaré que em vaig sentir bastant inspirada perquè aquesta activitat la vaig fer el dia de Halloween i em venia de gust fer alguna cosa que estigués una mica relacionat a aquesta temàtica.
No obstant això, tampoc volia deixar de costat el meu concepte d'unir aquesta fotografia amb l'anterior autoretrat, per aquest mateix motiu es poden apreciar els dos elements principals de l'altra imatge: la papallona i la gàbia. Per l'altra banda apareix un nou element afegit en aquesta imatge, i no és més que l'eina que utilitzo per a simbolitzar que li tallo les ales a la papallona.
Per a fer aquesta fotografia vaig haver de muntar un petit estudi a la meva habitació a més de llevar-li a càmera a la meva mare i pujar-la en un trípode, vaig passar aproximadament una hora solament ubicant-me en l'espai per a poder fer la fotografia, però al final vaig quedar satisfeta amb el resultat.
Vaig caracteritzar les sensacions contràries que em transmet la imatge anterior: mentre que en l'autoretrat inspirat en Elina Brotherus vaig fer servir colors càlids en un fons dessaturat, una certa presència femenina generada pel vestuari, i la papallona com a element que romania en llibertat; aquí succeeix exactament el contrari: colors foscos, alt contrast i la papallona que intenta escapar de la gàbia està apunto de perdre les seves ales.
Comments