Hola, benvinguts i benvingudes una altra vegada!.
Per aquest exercici havien de fer un autorretrat a la manera d'Elina Brotherus, així que abans de començar te explicaré una miqueta sobre qui és aquesta fotografa i en que vaig tomar references per fer la meva fotografia...
Sense més que dir, comencem. c:
La fotògrafa referent
Elina Brotherus és una fotògrafa finlandesa que s'especialitza en el paisatge i l'autoretrat. Va estudiar a la Universitat d'Hèlsinki i es li atribueixen dos premis importants: el premi Niépce de 2005 i la medalla Pro Filandia del 2012.
Inclusivament, el seu meravellós treball ha estat exposat a Espanya, ja que l'any 2015 va tenir lloc una exposició d'ella anomenada "El Retorno y la Nostalgia", en la Galería Cámara Oscura.
Una cosa que vaig poder apreciar a l'hora d'estudiar les seves obres per poder fer el meu autoretrat, és la gran importància que li dóna als espais naturals i oberts, a més, és sent certa referència a obres del Romanticisme, sobretot del Romanticisme alemany.
Personalment també m'encanta aquesta etapa en la història de l'art, i per aquest motiu se'm va fer una activitat bastant enriquidora que em va obligar d'alguna manera a comprometre'm amb l'autoretrat.
Al moment de dur a terme el treball vaig prendre aquestes obres d'Elina per a inspirar-me, ja que en elles es poden percebre elements amb els quals d'alguna manera em sento identificada, com per exemple els espais poc saturats que semblen sense vida, que són freds i que conviden una mica a l'autoreflexió.
El meu treball
Si bé en les fotografies d'Elina Brotherus hi ha una absència d'elements que li proporcionen senzillesa a la fotografia i així li dóna protagonisme al paisatge, vaig voler manipular una mica aquest concepte i poder crear alguna cosa que em representés. Un exemple d'això són els elements que tinc; com la papallona que reposa a la mà pròxima al meu rostre i la gàbia en l'altra, ja que tots dos per a mi són un reflex dels sentiments contradictoris que solc tenir constantment: la llibertat i l'absència d'ella.
Alguna cosa més que m'agradaria destacar d'aquesta imatge és la localització, ja que la tenia pensada des del moment que ens van demanar fer aquest exercici. Aquest lloc té un significat per a mi i em sembla un lloc increïble per a fer fotografies, ja que la vegetació d'aquest lloc sempre està seca i l'ambient té una característica dessaturació natural. A més, haig d'afegir que és dia la il·luminació era perfecta perquè semblava que plouria en qualsevol instant i per tant estava filtrada.
Els colors també van estar molt pensats, ja que els mitjons que uso com a guants complementen perfectament el to taronja del meu barret favorit. Potser em vaig caracteritzar una mica, però per a la meva era necessari, ja que són elements que em representen i volia expressar el que sentia en aquest moment suportant-me una mica en el vestuari, els objectes i el lloc on vaig fer les fotos.
Què he après?
Tenir a una referent com ho és Elina Brotherus m'ha fet adonar de la importància que tenen els espais en una foto, i el que pots expressar amb ells. A més, mai havia fet un autoretrat, aquest és el primer, així que també he après coses de la meva persona que abans no sabien que eren aquí.
Després d'acabar aquest treball se'm va ocórrer de seguida el concepte del següent autoretrat a la manera de Cindy Sherman, així que vaig planejar deixar uns certs elements que poden apreciar-se en aquella fotografia...
T'animes a veure-ho?.
Comments